CLAUSULA REBUS SIC STANTIBUS 24/02/2015

-SENTENCIA DE 24 DE FEBRERO DE 2015

RESEÑA

En un contracte de compravenda de finques rústiques no cap l'aplicació de la clàusula rebus sic stanibus doncs enfront de les al·legacions de la part compradora, no puede estimarse que la crisis económica determinase la quiebra de la base económica de la relación contractual (pues las expectativas del aprovechamiento urbanístico permanecen inalteradas) ni comportara un a injustificada onerosidad para la parte compradora.

RESUMEN

El present recurs de cassació dimana d'un procediment ordinari en què els venedors d'una finca rústica reclamaven el pagament del preu de la finca venuda en compliment del contracte de compravenda amb fonament en l'art. 1124 CC.

La part demandada s'oposava com a peça base de la seva defensa que el contracte estava resolt, sent aplicable la doctrina dels actes propis i la clàusula rebus sic stantibus per alteració sobrevinguda de les circumstàncies, ja que la compravenda va tenir per base negocial les expectatives de desenvolupament urbanístic de la zona que es van veure alterades pel rigor de la crisi econòmica de 2008 i la conseqüent caiguda del valor dels béns immobles. En seu reconvencional interessava que, en aplicació de la mateixa doctrina, es moderés el preu pactat, reduint-lo al 50 per 100, o, si s'escau a la quantia que resulti de la prova pericial sobre el valor de mercat actual dels mateixos.

El Tribunal Suprem repassa la doctrina jurisprudencial aplicable a la clàusula rebus sic stantibus, i en base a ella desestima el recurs de cassació interposat pel comprador. El Tribunal entén que la concreció funcional i aplicativa de la clàusula rebus es realitza en atenció a la incidència o abast que presenti el canvi de circumstàncies respecte a l'assignació contractual del risc derivat, i del manteniment de la base del negoci.

En relació a l'assignació contractual del risc derivat, no pot estimar-se que, malgrat que la part venedora conegués la finalitat urbanitzadora que impulsava la celebració del contracte, la possible fluctuació posterior del valor de mercat que podia afectar les finques objecte de venda quedés exclosa pel risc normal i inherent que havia d'assumir la part compradora d'acord amb la naturalesa i el contingut negocial del contracte celebrat. això és, la fluctuació del valor de mercat dels béns immobles constitueix un clar risc que assumeix la part compradora i que se situa, a més, en l'àmbit de la seva activitat com a empresa dedicada al sector immobiliari.

Pel que fa a la possible alteració de la base negocial del contracte, el TS en altres sentències ha considerat que el caràcter de fet notori que va caracteritzar la crisi econòmica del 2008, no comporta, per ella sola, que es deriva una aplicació generalitzada o automàtica, de la clàusula rebus sic stantibis a partir d'aquest període, sinó que cal que es contrasti la seva incidència causal o real en el marc de la relació contractual de què es tracti,es. Y en el presente caso, no puede estimarse que la crisis económica determinase la quiebra de la base económica de la relación contractual (pues las expectativas del aprovechamiento urbanístico permanecen inalteradas) ni comportara un a injustificada onerosidad para la parte compradora.